Acomiadem Belém amb la vista posada en el futur

El Dia de les aliances va donar per finalitzat el Fòrum Social Mundial a Belém, amb aquesta jornada exclusivament dedicada a la consolidació, socialització i visualització de les convergències. Els resultats, propostes i reflexions sorgides del debat a les vint-i-dues assemblees sectorials del matí van ser presentades en l’acte de clausura del Fòrum a la tarda.

La regió de l’Amazònia ha estat el centre de les mirades d’aquesta novena edició del FSM, amb la participació de prop de dos mil indígenes de vuitanta cinc ètnies. Però sens dubte la crisi actual i com aquesta està afectant a la humanitat en les seves diverses facetes (crisi alimentària, financera, econòmica, climàtica, energètica, migratoria) no s’ha quedat enrere en quant a protagonisme, éssent present a la gran majoria de les xerrades i assemblees. Una crisi on tots coincideixen a dir que costarà sortir-se’n, i més si es continuen aplicant males solucions.


Tanmateix, aquesta crisi també és la constatació que una nova era necessita noves solucions, i ofereix l’oportunitat de noves alternatives que ens portin a un nou model de societat. La protecció del medi ambient, la soberania alimentària i energètica, la fí de les guerres, els drets i la sobirania dels pobles, els drets humans i els drets a la terra, treball, educació i salut pública o la democratització dels mitjans de comunicació i coneixement han estat algunes de les reivindicacions més importants, i per les que s’ha demanat la mobilització urgent de totes.

D’aquest Fòrum surt la proposta i el compromís a desenvolupar una setmana d’acció global contra la crisi i la guerra del 28 de març al 4 d’abril, i el suport a les mobilitzacions per la cimera contra el canvi climàtic a Copenhagen i contra el G8, la Cimera Mundial pel Dret a l’aigua, la Cimera dels pobles a Trinitat i Tobago, i les altres jornades d’acció que ja consten a l’agenda de mobilització mundial.

Així, diem adéu a la novena edició del Fòrum amb el record de totes les experiències, coneixements, intercanvis personals i debats polítics que aquest ens ha aportat però amb la vista posada en tota la feina que tenim per davant fins el pròxim Fòrum Social Mundial centralitzat que se celebrarà d’aquí dos anys, el gener del 2011.

Leer más...

Adios a un Foro activo, diverso y vivo

150.000 personas, seis mil organizaciones y más de 140 países participando, apenas dan una idea de la diversidad de la que ha hecho gala este año el Foro Social Mundial de Belém. Son sólo cifras. Pero pasear por las universidades de esta ciudad amazónica que acogió este año el evento, sumarse a las charlas y debates o simplemente quedarse parado un ratito dentro del Foro era sencillamente fascinante.

Este año, por primera vez, coincidieron el FSM y el Foro Panamazónico de pueblos indígenas, por lo que su participación fue enorme y sus discursos muchos y visibles. Las mujeres también estaban presetes, con más fuerza, si cabe que en otros años, pero sobre todo, han estado presentes en los debates. Casi todos en los que he participado tenían un componente importante de igualdad de género y de oportunidades para las mujeres. Reseñable fueron los múltiples debates sobre soberanía alimentaria y agricultura sostenible, en los que el punto de partida era siempre que no puede existir ni una cosa, ni la otra si no existe antes una plena igualdad de derechos y responsabilidades entre hombres y mujeres.

Fue un foro de propuestas ante las cisis. Las diversas, no la única que centró la atención del Foro de Davos. De las crisis económica, alimentaria, de cambio climático.... E intersante fue ver cómo muchos ya estaban poniendo en marcha formas alternativas de construir sus modos de vida. No se percibía desánimo, sino una fuerza renovada, poque, según muchos, lo que estas crisis demuestran es que hay que construir nuevos modelos de desarrollo. Que lo que existía hasta ahora no sirve.

Y en esa construcción se empeñaron muchos durante los siete días que duró el Foro. Al final, mucho debate, mucho intercambio y buenas ideas que deberían cistalizar, según muchos de los presentes, en propuestas concretas. Esos son los deberes para después del Foro. Que las organizaciones y movimientos incorporen en sus agendas lo debatido estos días y que de esta maraña de ideas surjan propuestas alternativas.

Este año, junto al ya mítico lema del Foro de que "otro mundo es posble", se oyó otro con fuerza "la crisis no puede recaer sobre los hombros de los más pobres".
Leer más...

Podrías vivir en el amazonas con un millón de dólares

El desafío lo lanzó un jefe indígena de la amazonía en un debate sobre los pueblos indígenas, energía y justicia climática. La respuesta obvia de la audiencia fue: No.

Ustedes no, pero yo sí y el futuro del Amazonas depende del conocimiento de la gente que allí vivimos, se respondió. Vayas donde vayas está el signo del dólar, la gente se ha acostumbrado a consumir por consumir. Pero ¿a dónde va el dinero? Continuó preguntándose en voz alta. Desde luego no a los indígenas, ni siquiera cuando dentro de su territorio se instalan industrias extractoras de recursos naturales, como el carbón, el petróleo o recursos mineros. Muy al contrario. Sus territorios suelen quedar devastados, destruida su forma de vida y sus medicinas.

“Imagínense que yo vaya a sus casas, destroce el patio trasero y me vaya sin recompensarlos ni pedirles perdón. Eso es lo que nos hacen a nosotros”, continúa.

La cultura de los indígenas del Amazonas dice: “toma sólo lo que necesites, nada más”. Es una cultura conocida como “del buen vivir”, muy característica en los pueblos indígenas y que poco a poco va tomando fuerza en otros movimientos.

En este Foro Social de Belém el concepto del buen vivir ha estado presente en muchas de las discusiones sobre cómo atajar las crisis, en los debates sobre agricultura sostenible de los campesinos y campesinas… En definitiva, en el espíritu de los debates. Aparentemente la crisis está cambiando el discurso hacia un consumo más responsable, el respeto al medio ambiente, y a la adopción de formas de vida y organización social centradas en el individuo y sus necesidades más que en los intereses comerciales. A ver si es verdad.

Leer más...

Junts per la Justícia Climàtica a Copenhagen

Una de les assemblees que es van celebrar ahir al matí, l'últim dia del Fòrum, va ser la referent al canvi climàtic. Allà es van llegir les conclusions finals que s'havien anat extraient de trobades prèvies, i es va consensuar el text que es llegiria a la tarda a l'Assemblea d'assemblees.

Els assistents van insistir en la importància d'involucrar totes les organitzacions per fer una proposta conjunta camí a Copenhagen. Alhora, es van acordar els àmbits d'actuació prioritaris per lluitar contra el canvi climàtic: soberania alimentària i de recursos, transició a la societat post-carbono, reducció del consum, respecte per com els indígenes tracten la terra i recolzament a les seves lluites, reforç de les aliances entre nord i sud, i vincular el comerç del clima i les transnacionals.
El focus no pot ser només el canvi climàtic; la crisi climàtica ha d'anar lligada a la crisi de model. S'ha de canviar el paradigma de consum i les relacions econòmiques. Però per això és necessària una mobilització permanent nacional, més enllà de la puntual per a Cophenagen.

Les intervencions a l'assemblea incidien en la importància de relacionar les lluites actuals (reforma agrària, deute ecològic,...) però tampoc tenir-ne moltes paral·leles per poder unificar esforços. La mobilitazació també ha de ser el més inclusiva possible, fent-se extensiva a col·lectius de dones, joves o sindicats. Per aquest motiu es van formar tres grups de treball (agenda de mobilització, incidència/lobby i tribunal de les víctimes del canvi climàtic), i es van acordar unes dates de reivindicació mundial pel 12 d'octubre i el 17 d'abril, a part de la mobilització a Copenhagen en motiu de la conferència de Nacions Unides el pròxim desembre.

Leer más...

Els joves a l'FSM

En entrar a UFRA, on trobem el Campament de la Joventut, de seguida te n'adones que l'aire que si respira és completament diferent al del altre recinte del Fòrum, on es desenvolupen la majoria de seminaris.

El campament de la joventut està ple d'alegria, color, somnis. Al llarg dels dos quilomètres que s'han de recórrer per arribar a les tendes temàtiques és inevitable topar amb alguna manifestació o algú realitzant una performance improvitzada, les quals acaparen l'atenció de tots els presents. A part, multitut de tallers, exposicions artístiques, paradetes hippies, i milers de tendes acampades. Es calcula que el campament de la joventut allotja a uns 16.500 joves de tot el món, especialment brasilenys i de la resta d'Amèrica Llatina. Sel'ha apodat "el laboratori del Fòrum", ja que allà els joves volen demostrar que sí es pot contruir l'altre món que volem. Parlant amb uns dels voluntaris del campament, Diogo, m'explica que un dels principis bàsics del campament és l'autogestió. Perquè això sigui possible els joves voluntaris s'han organitzat en diversos grups de treball (GT) com el de cultura, proveïment, medi ambient o assegurança.

Els joves comparteixen espai amb molts moviments socials com els quilombos, els esclaus negres portats d'Àfrica a Amèrica que es van revel·lar i van fugir a la selva, on es van organitzar en comunitats. O la plataforma SAPI, South Asian People Initiative, que treballen per crear una plataforma que agrupi a dalits, indígenes americans i asiàtics, dones i joves desorganitzats i minories ètniques. Impossible sortir d'allà sense un mica més d'esperança en què el canvi està en camí.

Leer más...

Dos foros que se miran de reojo

Imagen: Bfocuspuller 'WSF 2009 Highlights' cortesía de http://www.wsftv.net

Creo que nunca hubo tanta distancia entre el Foro Económico de Davos y el Foro Social Mundial. Y no me refiero a kilómetros, por supuesto. Desde este lado del Atlántico, es decir, desde Belém, se percibe que en Davos, los líderes económicos y políticos siguen haciendo “business as usual” en un sistema que se desmorona, buscando ideas para frenar o atenuar el impacto de la crisis financiera que, dicen, durará un par de años.

En Belém, se habla de varias crisis al mismo tiempo: la económica (con la que ya están tan acostumbrados a convivir los habitantes de la mayoría de los países empobrecidos), la de precio de alimentos, la de hidrocarburos, la del cambio climático, la del agua, la de la desigualdad de las mujeres campesinas al dominio de los recursos y las decisiones, la de los indígenas que ven desbaratados sus hábitats… Pero a diferencia de Davos no se piensa en que las cosas vayan a volver a ningún cauce conocido.

Se habla de cambio de modelo, de reinventar los modos de vida, de volver a poner al individuo frente a los intereses económicos. Por eso en este Foro de Belém, la crisis es una oportunidad de repensara a nivel global cómo se pueden y se hacen las cosas de otra forma.

Aquí se comparte la idea que resumió el presidente de Ecuador (Rafael Correa) en un encuentro con las organizaciones sociales, de que no estamos en una época de cambio, sino ante un cambio de época. La presencia de cinco presidentes de gobierno en este Foro de Belém se ha visto aquí como un espaldarazo importante al evento. Nunca antes se habían reunido tantos dignatarios para dar su apoyo.

"Cinco contra dos", decían algunos, en referencia a que tan sólo el presidente Mexicano y el Colombiano se asomaron por Davos, mientras a Belém vinieron el brasileño, el boliviano, el paraguayo, el ecuatoriano y el venezolano.

El escollo en el FSM es cómo pasar de los intercambios de ideas y propuestas a acciones concretas que puedan generar un modelo alternativo. El reto no es nuevo, pero tal vez ahora es más urgente.

Leer más...

El protagonisme de les dones indígenes

A la Primera Cumbre continental de mujeres indígenas que es va celebrar ahir a l'Espai pels drets col·lectius dels pobles, es va parlar dels impactes que afecten a la població indígena, però sobretot es va insistir en el poder i la força de la dona indígena. S'ha de lluitar pels drets humans, la salut i els drets de les seves comunitats, i qui millor per fer-ho que elles mateixes. La dona aymara va recalcar que com indígenes creuen que les dones poden contribuir en un altre món millor, i que per tant havien asistit al Fòrum convençudes del seu important paper perquè es produixi el canvi.

Però, tal com insistir totes les conferenciants, el temps és l'enemic de la gent perquè aquest ja està aquí. S'ha d'actuar ja, recuperant el poder que tenien abans que arribessin els conquistadors. La seva gent i l'Amazònia ho necessiten.

Les intervencions van acabar amb el crit uníson de tota la sala: "Un altre món és possible, defensem la Amazònia!" i "Qallalla!" (Visca! o Visca els pobles!).

Leer más...